• Un long voyage... Un llarg viatge...

    Nova missio despres d'uns dies de descans: creuar la frontera d'Uganda a Tanzania i arribar a Kigoma. De Bunyonyi sortim amb un cotxe compartit fins a Kabale. I a Kabale, ja una ciutat, som els primers en  pujar en un matatu que va cap a Mbarara, per tant haurem d'esperar gairebe 4 hores buscant gent per omplir el minibus, l'Antoine es va fer colega de l'encarregat de recaptar gent i anava cridant per la finestra "Mbarara!", i a canvi, el seu nou amic li va donar una bandera d'Uganda que l'Antoine tan buscava...

    Nouvelle mission apres quelques jours de repos: traverser la frontiere entre Uganda et Tanzanie cap Kigoma. De Bunyonyi, nous prenons une voiture partagee pour Kabale. A Kabale, plus qu'un village, nous sommes les premiers a entrer dans un matatu (un peu force) direction Mbarara, donc nous avons attendu pres de 4 heures que le minibus soit remplie et puisse enfin partir. J'ai aide le rabatteur en criant "Mbarara" pour attirer plus de gens. En echange, il me donna un drapeau d'Uganda que je cherchais desesperement pour ma collection...

    Un long voyage... Un llarg viatge...

     A Mbarara agafem un bus, gran, fins a Masaka. El conductor pero, ens deixa a les afores de la ciutat, i ens veiem obligats a agafar dos boda-boda, les moto-taxi, amb les motxilles grans!

    A Mbarara nous avons pris un bus pour Masaka. Le conducteur nous deposa a un arret de bus hors de la ville et nous voila oblige de prendre deux boda-boda, les motos-taxis, avec les grands sacs!

    Un long voyage... Un llarg viatge... 

    A Masaka tenim dues opcions: dormir aqui perque ja son les set de la tarda, o buscar algun tipus de vehicle que ens porti fins a la frontera. Com que les negociacions amb els matatus no prosperen i un cotxe privat es carissim, decidim provar l'auto-stop... i dues hores mes tard, Christopher i el seu camio blau ens porta fins a un poble mes proper a la frontera, i ens garanteix que alla trobarem cotxes compartits...

    A Masaka, nous avions deux options: dormir sur place car il etait deja 19heures ou trouver un moyen de locomotion pour passer la frontiere. Puisque les negociations avec les matatus n'ont pas abouties et les voitures privees beaucoup trop cheres,  nous decidons de faire du stop... 2 heures plus tard Christopher et son camion bene bleu nous prend et nous amene a un village proche de la frontiere pour prendre une voiture partagee...

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    Despres del camio blau, efectivament vem trobar un cotxe que ens portava fins a la frontera, un Toyota Corolla a compartir amb 6 persones mes i el conductor, fent un total de 9, inmobilitzats durant 45 minuts! tetris-car!! pero a Mutukula vem arribar, bien! pero la frontera estava tancada, aghhhh... tornavem a tenir dues opcions: buscar un lloc on dormir, o esperar 6 hores... aixi que ens vem acomodar el millor possible davant l'oficina d'inmigracio, i vem dormir per torns.

    Apres le camion bleu, nous avons effectivement trouve une voiture qui nous emmena a la frontiere, une Toyota Corolla a partager avec 6 personnes plus le chauffeur ce qui fait donc 9 individus immobilises,  le chaufffeur compris, pendant 45 mn, la voiture-tetris! Mais nous arrivons a Mutukula, la frontiere fermee!AGHHH.. Encore deux options: trouver un endroit ou dormir ( a minuit), ou attendre 6 heures... Nous decidons de passer la nuit devant le poste de frontiere en dormant chacun notre tour.

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    Al mati seguent, aconseguim el visat per entrar a Tanzania, i agafar un bus de Mutukula a Bukoba, pensant que des d'alla nomes ens quedara agafar un darrer bus fins a Kigoma, el nostre desti.

    AU petit matin, nous avons le visa pour la Tanzanie, et prenons un bus pour Bukoba, pensant que se serait le dernier arret avant de prendre un autre bus direction Kigoma, notre objectif.

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    Aixo es tot el que vem poder veure del llag Victoria, des del bus...

    Ceci est tout ce que nous avons pu voir du lac Victoria, depuis le bus...

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    ... a Bukoba ens diuen que hem d'agafar un primer bus fins a Bwanga, i just despres, a la tarda, un altre cap a Kigoma, pero la realitat va ser que a les 16h no hi havien busos, o sigui que vem haver de fer nit a un poble, Bwanga, que no surt en cap dels mapes que portem!

    ... a Bukoba on nous dit de prendre un premier bus jusqu'a Bwanga, et juste apres, dans l'apres midi, un autre direction Kigoma, mais la realite est qu'a 16h il n'y avait plus de bus, donc nous avons passe la  nuit dans un "Guest house" a Bwanga qui n'est meme pas sur notre carte!

     

    I vem aprofitar per disfrutar d'aquesta parada, al mercat sent observats per tothom, prenent una cervessa fresca, i sopant un bon arros amb el frontal ences.

    Pour apprecier cet arret imprevu, nous faisons le marche, se sentant un peu espionne, une bonne biere fraiche et un bon riz poisson a la lampe frontale.

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    L'Antoine va buscar altres mitjans per arribar al noste desti...

    J'essaye tant bien que mal de trouver un autre moyen de locomotion...

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    i aquest es el que finalment si ens va deixar a Kigoma, 7 hores de viatge inolvidables!

    Et voici le bus qui finalement nous conduit a Kigoma, 7 heures de voyage inoubliables!

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    Hi han amics que sempre ens acompanyen per molt durs que siguin els viatges...

    Il y a des amis qui nous suivent partout meme dans les voyages diffiiciles...

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    Parlant amb en Zapapalo (jo el vaig batejar aixi) sobre la mel del pais, mentres canviaven dues rodes del bus...

    Laura et Pantaleo parlant de miel du pays... pendant que le bus se fait mettre une nouvelle roue...

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    Despres de tants transports, tambe voliem provar aquesta bicicleta, pero nomes n'hi havia una! Despres de tot aixo, ens quedem amb el que ens va dir el recaptador de gent del matatu a Kabale: African people takes time to understand!

    Nous voulions prendre ce velo mais il n'y en avait qu'un seul! Apres tout ca, nous retenons ce que le rabatteur du matatu nous confia a Kabale: African people takes time to understand!

    Un long voyage... Un llarg viatge...

    Si heu aconseguit seguir-nos en aquest viatge, sou molt bons lectors! pero si no heu entes alguna cosa, no dubteu en preguntar-nos per mes detalls, jeje...

    Si vous avez bien suivi tout le voyage, vous etes de bons lecteurs! Mais si vous n'avez pas tout suivi, n'hesitez pas a nous demander plus de details, jaja...

    « 20-03-2012Rencontre, reencuentro... »

    Tags Tags : , , , ,
  • Commentaires

    1
    Mj
    Samedi 24 Mars 2012 à 12:27

    Y por qué no podiais parar en el lago Victoria? 

    2
    Mamannie
    Dimanche 25 Mars 2012 à 11:03

    C'est quoi la bête dans le car?

    Suivre le flux RSS des commentaires


    Ajouter un commentaire

    Nom / Pseudo :

    E-mail (facultatif) :

    Site Web (facultatif) :

    Commentaire :