• Parada en Lake Bunyonyi...

    En James i la Mary, la parella de Liverpool, ens van oferir la possibilitat d'anar junts fins al Llag Bunyonyi, amb el seu xofer i cotxe, tot un luxe pel que ens espera despres... i gracies a ells vem disfrutar d'un viatge amb paisatges especatulars, apropant-nos poc a poc al llag de les 29 illes...

    Mary and James, the couple of Liverpool, offer us the possibility to go to Lake Bunyonyi together with their private driver and car, a luxe compare to what transports we had and we will take after... And a very big thanks to them,going slowly and quietly to the lake of 29 islands...

    Parada en Lake Bunyonyi...

    Parada en Lake Bunyonyi...

    Parada en Lake Bunyonyi...

    No ens podiem imaginar trobar aqui un lloc tan paradisiac amb la possibilitat d'acampar just davant del llag, amb totes les necessitats a l'abast, al costat d'un poblet amb un mercat ple de bonissimes bananes pockets, pastanagues i pinyes...  i per tan pocs diners!

    Nous ne pouvions imaginer un si bel endroit si paradisiaque avec la possibilite de camper juste devant le lac, avec tout nos besoins proches, un marche tout pres ou nous avons achete des carrottes, banana pockets et ananas... et si peu cher!

     

    Parada en Lake Bunyonyi...

    Parada en Lake Bunyonyi...

    El llag Bunyonyi es el mes profund d'Uganda, i hi conviuen mes de 130 especies diferents d'aus! Ferrandix, heu de venir a aquest raco del mon, inclus hi podrieu fer una festeta de cap de setmana llarg, hem vist un lloc precios... I la gent d'aqui cuida molt be de tot l'entorn, inclus s'hi recreen amb petits i bonics detalls...

    Le lac Bunyonyi est le plus profond d'Uganda, et contient plus de 130 especes d'oiseaux! Les gens d'ici sont tres soigneux et ils entretiennent parfaitement les lieux dans les moindres details...

    Parada en Lake Bunyonyi...

    Parada en Lake Bunyonyi...

    Parada en Lake Bunyonyi...

    Es el que necessitavem, un lloc tranquil on poder descansar uns dies, llegir, escriure, passejar, nedar i descobrir racons entre les 29 illes, i compartir unes cervesses  Nile i Club amb la Mary i en James...un lloc sense internet i alguns dies sense llum, el lloc ideal!

    C'est ce dont nous avions besoin, un lieu pour nous reposer quelques jours, lire, ecrire, se promener, nager et decouvrir des petits endroits entre les 29 iles, partager une biere Nile et Club avec Mary et James...un lieu sans internet et parfois sans electricite donc sans lumiere, bref, le lieu ideal!

    Parada en Lake Bunyonyi...

    Parada en Lake Bunyonyi...

    Parada en Lake Bunyonyi...

    Parada en Lake Bunyonyi...

    I per acabar, la prova en imatges i moviment de lo molt que hem disfrutat aquest lloc...

    Et pour finir, la preuve en images que nous avons vraiment aprecie ce lieu...


    17 commentaires
  • Nous y voila! Nous sommes dans le Bwindi Impenetrable Park au sud-ouest de l'Uganda. Ce nom ne vous dit peut-etre rien mais je suis sur que vous allez le retenir. Nous partons pour une journee de marche accompagne de porteurs et de guides (obligatoire) dont un en tete muni d'une Kalashnikov. Nous sommes 3 couples, un couple d'anglais de Liverpool et un couple de  belge de Bruges. Nous allons trecking et tracking!

    Aqui estem! Al sud-oest d'Uganda, al Bwindi Impenetrable Park. Potser ara aquest nom us es totalment desconegut, pero estic gairebe segura que a partir d'ara el recordareu. Avui es un dia de caminar, acompanyats de portadors (qui vulgui) i de guies (obligatoris), un d'ells al capdavant amb una Kalashnikov. Som tres parelles, uns anglesos de Liverpool, uns belgues de Bruixes, i nosaltres. Anem a fer trecking i tracking!

    Rencontre, reencuentro...

    Rencontre, reencuentro...

    Rencontre, reencuentro...

    Dans la photo ci dessous, pouvez-vous voir notre guide? C'est ici que nous sortons des sentiers battus! Apres deux heures de marche, le guide muni d'un talki walki et d'une machette nous confirme qu'ils ne sont plus tres loin et nous ouvre le chemin...

     A la foto d'abaix, podeu veure el nostre guia? A partir d'aqui ja no hi han camins! Despres de gairebe dues hores, el guia, provist d'un walki talki i un matxet, ens confirma que no son gaire lluny i obre nous camins...

    Rencontre, reencuentro...

    Dernier arret  avant la rencontre! Nous deposons nos batons de marche car cela pourrait les effrayer, laissons nos sac a dos et prenons une derniere grande respiration... Les guides nous donnent les dernieres recomandations: rester groupes, ne pas tousser en leur direction, ne pas faire de grands gestes et de rester a une distance de 5 m. La tension monte. Nous sommes prets!

    Ultima parada abans del reencontre! Deixem els bastons de caminar perque els pot espantar, deixem les nostres bosses i agafem molt aire... Els guies ens donen les ultimes recomenacions: que no ens separem del grup, que no tossim ni estornudem cap a ells, que no fem grans gestos i que deixem una distancia de 5m. La tensio creix. Estem preparats!

    Rencontre, reencuentro...

    Rencontre...

    Retrobament...

    Et le plus impressionnant de tous: le dos argente. Ils sont deux. Nous n'avons pas pu beaucoup voir leur visage car ils voulaient surement nous impressionner avec leur plus belle partie. Reussie!

    El mes impressionant de tots: l'Espatlla Platejada. N'hi ha dos. No els hi hem pogut veure gaire la cara perque segurament ens volien impressionar amb el seu millor costat. Fet!

    Rencontre, reencuentro...

    Rencontre, reencuentro...

    Nous ne semblons pas les deranger. Ils continuent de vivre comme si nous n'etions pas la. Les petits sont les plus curieux et s'amusent a faire des roulades la ou nous avons du mal a progresser dans cette luxuriante vegetation. L'emotion nous gagne...nous sommes si proche...

    No sembla pas que els molestem. Ells fan la seva com si nosaltres no hi fossim. Els mes petits son els mes curiosos i juguen a fer tombarelles mentres nosaltres tenim algunes dificultats per avancar entre tant exhuberant vegetacio. L'emocio ens pot... estem tan aprop...

    Rencontre, reencuentro...

     Rencontre, reencuentro...

    L'Apotheose!!! Apres trois quart d'heure passe en leur compagnie et a les suivre, le groupe de gorilles Nkuringo decida de nous laisser d'un cote de la riviere. Ils se sont mis a grimper aux arbres et nous sommes reste a les admirer encore un bon quart d'heure pendant que des fourmis commencaient a nous grimper dessus! Quel spectacle!

    L'Apoteosis!!! Despres de tres quarts d'hora en la seva companyia, seguint-los, el grup de goril.les Nkuringo decideix deixar-nos a l'altre costat del riu. Ells grimpen als arbres i nosaltres els admirem durant un bon quart d'hora mes, pendents de les formigues que tambe comencen a grimpar per les nostres cames! Quin espectacle!

     

    Voici les noms des gorilles de Nkuringo. Vous pouvez vous amuser a les reconnaitre! Bref, une experience extraordinaire qui restera a jamais grave dans nos memoires.

    Aqui teniu els noms dels goril.les de Nkuringo. Si voleu, podeu intentar reconeixe'ls! Buf, una experiencia extraordinaria que restara per sempre mes a les nostres memories.

    Rencontre, reencuentro...

    Nous voici au complet (sauf un des porteurs qui prend la photo :-) pour Martuxi), les anglais, Mary and James autour de nous. Ils ont ete tres gentil avec nous et l'ambiance etait tres sympas. Le retour fut difficile car l'allee etait principalement descendant. Il fallait tout remonter! J'ai beaucoup pense a mon premier treck et je me disait " j'ai fait Torres Del Paine!" Laura m'a impressionne et me suivait au meme rythme sans se plaindre... Bravo!

    I aqui estem tot el grup (per la Martutxi: excepte un portador que va fer la foto jeje), els anglesos, la Mary i el James, son els que estan al nostre voltant. Van ser molt amables amb nosaltres i l'ambient era molt bo. La tornada va ser dificil, doncs haviem de pujar tot el que haviem baixat! L'Antoine em va impressionar molt, no va necessitar portador i no es va queixar gens tot i que no va parar de suar... Bravo!... la seva cara de felicitat potser va ser el millor de tot...

    Rencontre, reencuentro...

    Rencontre, reencuentro...

    Rencontre, reencuentro...

    Huebale sebo les Gorilles!!! Nouvelle direction, les lacs et les oiseaux!

    Huebale sebo als Goril.les!!! Nova direccio, el llag dels ocells Ferrandix!


    11 commentaires
  • Cansats de les capitals i ja tenint un pla, deixem enrere el ciment i ens endinsem al principi dels principis, la clau: les bananes i la segona familia de l'Antoine... la solucio: al proper article...

    Fatigues de capitales et maintenant que nous avons un plan, nous laissons derriere nous le ciment et nous descendons en profondeur vers l'origine. Indices: bananes et ma seconde famille... la solution dans le prochain article...

    De la civilisation a la vie sauvage!

     


    votre commentaire
  • Green Country! Kampala...

    Dijous 8 de març, dia de la dona a Kampala, capital d'Uganda... L'entrada al país la fem per Busia, una mica abans de les 5 a.m., caminant i mig adormits... podríem parlar molt sobre el ritme africà per intentar saber com és, però hi han dos moments en els que tenim clar que el ritme ha de ser rapidíssim: a l'hora de pagar, i quan creues una frontera caminant i el conductor del bus t'està esperant impacient!

    Thursday 8 of March, Day of the woman in Kampala, capital of Uganda... (This article in English for friends who don't read french or catalan)... We enter in the country by Busia, just before 5am, walking sleeping... We could talk a lot about african rythm of life to try to know how is it, but there are two moments that we know for sure that the rythm has to be very very fast: when you have to pay and when you cross the border while the driver is waiting for you impatient!

    Green Country! Kampala...

    La primera sensació a Uganda ha sigut molt bona, en el viatge fins a Kampala ja descobrim un país molt verd i frondós, un dels països que té l'honor de gaudir del riu Nil, i un país amb molts plataners.

    The first sensation of Uganda is very good. During the travel to Kampala we discover a very green country, one of the countries who have the honor of having the Nile river, full of banana's trees.

    Green Country! Kampala...

    Green Country! Kampala...

     Aquesta és una especialitat que nosaltres hem anomenat "bananes pocket".

    This is a speciality that we have called "banana pocket".

    Green Country! Kampala...

    A cada racó hi ha mil coses per veure i descobrir, per exemple, a la foto de dalt, quanta gent hi veieu?

    At every corner there's a lot to see and discover, for example, in this picture, how many people do you see?

    La capital ja no és Nairobi, la terra vermella encara hi té lloc i els edificis ja no són tan alts, però el caos és el mateix i més aprretat! Per això el transport més utlitzat és el "boda-boda", motos on el mínim son 2 persones i el màxim depèn del pes i de l'edat, nosaltres hem arribat a veure 5 persones! però sempre és millor que els matatus, minibus, que poden trigar hores en creuar la ciutat.

    This capital is different from Nairobi, the red land is still there and the buildings aren't so high but the cahos is the same more compressed! That's why the most popular and used transport is the "boda-boda", a motorbike of two people minimum and the maximum depens on the weight and the age, we have seen five people on it! It's even better than a matatu, minibus, where you can spend hours crossing the city.

    Green Country! Kampala...

    Al backpackers hostel, hem tingut la sort de conèixer al més simpàtic i millor boda-boda d'Uganda, en Richard, que amb la seva gorra vermella i blanca ens va contagiar molt del seu riure, i ens va obrir el seu cor xerrant de les seves esperances i desesperances...  Huébalé sébo Ricardito!

    In the Backpackers hotel, we have been lucky to meet the kindest and best boda-boda driver of Uganda, Richard, with his red and white hat who makes us laugh a lot and who opens his heart to us talking about his hopes and desillusions... Huébalé sébo Richard!

    Maria, una noia de Burgos que està fent la tesi a Uganda, ens va convidar a celebrar el dia de la Dona al Teatre Nacional, on passàven diversos documentals i hi havia concertàs!

    Maria, a girl from Burgos, Spain, who is preparing her thesis in Uganda, she invited us to celebrate Woman's Day in the National Theatre, watching documentaries and enjoying a great concert!

    Green Country! Kampala...

    L'Antoine, que allà on va fa amics sigui com sigui... no us explicaré com va acabar la partida perquè encara ens queda molt viatge per fer junts jeje... i així vem passar dos dies a Kampala... i de les boles del billar a les boles blaves de...

    I (Antoine) don't understand what is Laura talking about because I won and I loose... These guys were very nice and our free and happy discussion reminds me a lot European moments! This is how we spent two days in Kampala... and now, how to pass from billard balls to blue balls...

     


    votre commentaire


    Suivre le flux RSS des articles de cette rubrique
    Suivre le flux RSS des commentaires de cette rubrique