En Sunninké, "ta tana" veut dire "à la prochaine". Nous allons quitter Bakel demain très tôt direction Bamako. Ce séjour au Sénégal fut à la fois cours et long. Les jours passent lentement mais à la fin de la journée, quand vient l'heure de se coucher, on réalise qu'elle a été bien remplie... Je commençais à m'habituer à la cuisine épicée, aux insèctes et autres animaux familiers, aux réveils religieux, à l'hospitalité sénégalaises... 

En Sunninké, "ta tana" vol dir "fins aviat". Demà deixem Bakel ben d'hora per anar cap a Bamako. Els dies aquí son llargs i curts a la vegada. Sembla que no tinguis res a fer i que el dia hagi de passar molt lentament, però al anar a dormir te n'adones de que han passat moltes coses... i en un no res ja han passat deu dies... Ja estem acostumats a la cuina ben picant, als insectes, a les pregàries de les 5 del matí, a l'hospitalitat senegalesa... 

Dans les rues de Bakel, maintenant, les enfants commencent à nous appeler par nos prénoms au lieu de crier "toubab"!! Et nous n'oublierons jamais le sourire et le regard de MamDiara, Ibrahima et ses dates fétiches, Amadou et sa confiance quand nous partions sans payer, Moussa et son sens de l'observation quand nous mangions, Kora et ses tresses mais peut-être allons nous nous rencontrer en France ou en Europe car tous veulent venir.

Els nens ja ens criden pels nostres noms diferenciant-nos de la resta de "toubab", que per cert, només n'hem vist tres... I nosaltres ja no ens oblidarem del somriure i la mirada de MamDiara, Ibrahima i les seves memoritzacions d'anys,  Amadou i la seva confiança al marxar d'internet sense pagar, Moussa i el seu bon sentit de l'observació quan mengem poca carn, Kora i les seves trenes, però potser ens retrobarem a Barcelona o Europa ja que tothom vol venir.

Marxem amb molts bon moments a les nostres motxilles:

Nous partons avec de très bons moments dans nos bagages:

Nauari, merci, gràcies...

et voilà! Le Baobab com l'hem trobat al arribar, igual que fa dos anys i mig... més brut i amb més plantes... i amb el primer mur una mica "abombat", segons ells per la força del riu i perquè no estava fet del tot bé... solució: s'ha de tirar el mur i tornar-lo a aixecar!... la primera sensació ha sigut bastant decebadora, veure com un somni ha estat abandonat... després parlant amb en Samba i la Kiné, ens hem enterat de tot el que ha passat en aquests anys per no poder avançar amb el projecte, bàsicament problemes familiars i falta de diners...

en un sobre els hi hem donat els diners del passe del documental, 250€, i els hi hem explicat que és gràcies als amics i la familia... i amb això Le Baobab ha tornat a moure's una mica...

més mahons per quan tingui més diners i pugui tirar i tornar a aixecar el mur!... en fi, que a vegades costa molt entendre com funcionen aquí les coses, però és el somni del Samba i ell l'ha de fer realitat, a la seva manera, i si mentrestant se li pot donar un cop de mà doncs benvingut serà... ara ens toca a nosaltres buscar quin somni volem fer realitat...

moltíssimes gràcies a tots (també de part del Samba i família) per participar d'aquest somni...